1. Elements de reforç de solució sòlida. El fòsfor augmenta fortament la temperatura de transició entre duresa i fragilitat; també hi ha molibdè, titani i vanadi; els elements que tenen poc efecte quan el contingut és baix i augmenten la temperatura de transició duresa-fragilitat quan el contingut és alt són silici, crom i coure; reduir la transició duresa-frgilitat. La temperatura és níquel, i la temperatura de transició duresa-fragilitat es redueix primer i després augmenta pel manganès.
2. Elements que formen dues fases. El carboni és un element important per augmentar la fragilitat en fred dels tubs estirats en fred d'alta precisió amb dues fases. Amb l'augment del contingut de carboni del producte, augmenta el contingut de perlita del producte. Per cada augment de l'1 per cent en el volum de perlita, la temperatura mitjana de transició entre duresa i fragilitat augmenta 2,2 graus. . És l'efecte del contingut de carboni sobre la fragilitat de l'acer ferrític-perlític. S'afegeixen elements de microaliatge com el titani, el niobi i el vanadi per formar nitrurs o carbonitrurs dispersos, fent que la temperatura de transició ductilitat-fragilitat del producte augmenti.
3. La mida del gra afecta la temperatura de transició duresa-fragilitat. Amb l'engruiximent dels grans, la temperatura de transició duresa-fragilitat augmenta. El refinament del gra redueix la tendència trencadissa en fred dels tubs estirats en fred d'alta precisió, que és un mètode àmpliament utilitzat.
